Conferència freak-espectacle (arts vives, teatre i dansa). Espectacle en castellà. Conferència-Freak en format desbordat al voltant de la lectura escènica dels cossos sexuats. Bastardia disciplinar en la cerca de carronya metodològica i incoherència corporal que sorgeix de la necessitat d'expandir i traduir al llenguatge escènic el procés d'investigació acadèmica de la tesi doctoral: Sexualitats Dones-Generades en la pràctica artística contemporània.
10 i 11 de desembre a les 19h
METODOLOGÍAS CARROÑERAS PARA CUERPOS INVERTIDOS, DE VACAburra
ESPECTACLE EN CASTELLÀ SEL·LECCIONAT PEL "CIRCUITO DE LA RED DE TEATROS ALTERNATIVOS"
CICLE FORASTERES
Creació: Gena Baamonde
Direcció i dramatúrgia: Gena Baamonde acompanyada por Andrea Quintana
Text: Original Gena Baamonde
Coreografia: Andrea Quintana
Interpretació: Gena Baamonde i Andrea Quintana
Metodologias Carroñeras para Cuerpos Invertidos, Conferència Freak en format desbordat al voltant de la lectura escènica dels cossos sexuats. Una creació de Gena Baamonde acompannyda per Andrea Quintana i produïda per VACAburra. Bastardia disciplinar en la recerca de carronya metodológica i incoherència corporal que sorgeix de la necessitat d'expandir i traduir al llenguatge escènic i el procés d'investigació acadèmica de la tesi doctoral: Sexualitats Dones-Generades en lapràctica artística contemporània. Aquesta peça investiga al voltant del funcionament dels mecanismes escènics de construcció de les identitats sexuals divergents, intenta acostar les eines estètiques i ideològiques en què es desenvolupa la diversitat sexual en els nous llenguatges escènics i analitza el qüestionament de la heteronorma i els gèneres binaris a través de la seua representació escènica. Metodologias Carroñeras para Cuerpos Invertidos explora un format bastard de relació tèorica-pràctica que cerca, no sols la transmissió de coneixements generats en el camp teòric, si no la creació de nous coneixements generats des de l'escena, des dels cossos, reivindicant l'humor com a possibilitat dins de l'acadèmia. Validant també el llenguatge propi de les arts escèniques que es presenta com una eina eficaç de diàlog entre la ciutadania i l'ambit universitari. Un dels objectius d'aquesta conferència és passar pel cos els coneixements teòrics manejats dins de la proposta, partint d'una plataforma conceptual que deriva en una genealogia anomenada “genealogia dislocada”, que ens permet associar materials i creacions, que aparent- ment poden semblar desvinculades, tenint sempre el cos com a eix central. Transitem entre referents en el camp de la dansa i la creació contemporània que han obert noves mirades dins de les arts escèniques i performatives. Proposem una re-lectura de creacions tan diverses com Jeux de Nijinski, Admirando a la Argentina de Kazuo Ohno, i transitem per treballs com els de Mónica Valenciano, Las Takarazuka Revue, Antonia Mercé, Min Tanaka, Mykki Blanco, Sharon Hayes, Eileen Myles o Zoe Leonard.