MADONNA, CIA PATRÍCIA PARDO

29 I 30 D'OCTUBRE DE 2022

ESPECTACLE DE CLOWN I CIRC EN VALENCIÀ

MADONNA, DE CIA PATRÍCIA PARDO

Artistes Dayné Álvarez Natalia D’Annunzio Mari Marcos Patrícia Pardo

Direcció coreogràfica Natalia D’Annunzio

Música i espai sonor Eva Gómez i Laura Miñarro

Dramatúrgia i textos Patrícia Pardo

Direcció escènica Olga Osuna i Patrícia Pardo

Elements escenografia i rigging Raúl Garbayo

Vestuari artistes i escultura Estíbaliz Gonzalo

Escultura Zoltart Il·luminació Diego Sánchez

Producció executiva Begoña Palazón

Madonna és el viatge d’una família: gata, àvia, mare i filla. Una família que en el seu periple anirà ampliant-se amb la incorporació d’un corder. El viatge vital dels personatges acabarà en una acció de pregària, accions de gràcies, record, súplica i penediment davant la Mare de Déu dels Desemparats. No volem enaltir cap acte religiós sinó utilitzar la teatralitat de la litúrgia per a expressar artísticament les nostres inquietuds al voltant de l’empatia, el respecte i les cures, és a dir, l’amor. Partim, doncs, d’una dramatúrgia periple que homenatjarà la circense clàssica-cabaret, de números. És a dir, el transcurs del viatge dels personatges protagonistes que pateixen i gaudeixen en el seu trànsit (un trànsit vinculat a l’amor al proïsme concretat en les filles i els animals) es conformarà a través de números circenses amb metàfores. Els números inclouran les disciplines clown, acrobàcia i equilibris, a més de tres monòlegs explosionats entre les disciplines circenses. Navegar entre l’expressió circense convencional i el llenguatge escènic contemporani, utilitzant qualsevol ferramenta artística a l’abast, renegar dels paràmetres conservadors de l’escena quan siga necessari. Endinsar-nos en la fragilitat i la tossuderia del clown, però també en el joc de la ficció i la realitat, l’auto-ficció, i en la utilització de l’habilitat física i el gag com a mitjà narratiu o metafòric i no exclusivament com a habilitat física o espectacular; aspirar a construir imatges-metàfora que parodien l’egocentrisme, la debilitat, la contradicció nostra a l’hora de trobar l’equilibri entre el propi benestar i el dels altres.