CASANDRA ALUCINADA

Dissabte 9 i diumenge 10 de desembre, a les 19 hores

CASANDRA ALUCINADA, de Studio d'Action Théâtrale

Espectacle de teatre de text en castellà - 60 min

CASTELLANO

La Casandra que nos interesa es aquella que mira el presente, nuestro presente. Ella es la figura de una sabiduría que no se comprende o que se considera inútil al no coincidir con las apariencias de la realidad. El personaje de Casandra es también interesante desde el punto de vista político, es decir, ella representa toda mujer víctima de un orden social patriarcal que niega y reprime todo saber proveniente de un universo femenino.

Desde el punto de vista formal, nuestro espectáculo es un monólogo construido a partir de un material heteróclito (acciones, recuerdos, melodías e improvisaciones) organizado de tal forma que aparezca de forma clara la liberación del personaje del yugo que la mantiene encerrada. Casandra es el monólogo de una mujer que se encuentra encerrada en un lugar que bien puede ser un manicomio o simplemente su cuarto. Acorralada por sus dudas, sus visiones e intuiciones, tratando de entender qué es lo que le sucede, por qué nadie la escucha, por qué es considerada como una loca simplemente por decir la verdad.

Es ella… Casandra o se cree Casandra. Habla sabiendo que lo que dice no sirve para nada. Predice la verdad, esa verdad que afuera de su boca es verdad vana. Ella es palabra proferida, pronunciada, escuchada, pero jamás entendida, una palabra que discurre sin parar. Casandra es también la figura del vacío... Casandra Alucinada

VALENCIÀ

La Casandra que ens interessa és aquella que mira el present, el nostre present. Ella és la figura d'una saviesa que no es comprén o que es considera inútil al no coincidir amb les aparences de la realitat. El personatge de Casandra és també interessant des del punt de vista polític, és a dir, ella representa tota dona víctima d'un ordre social patriarcal que nega i reprimeix tot saber provinent d'un univers femení.

Des del punt de vista formal, el nostre espectacle és un monòleg construït a partir d'un material heteròclit (accions, records, melodies i improvisacions) organitzat de tal forma que aparega de manera clara l'alliberament del personatge del jou que la manté tancada. Casandra és el monòleg d'una dona que es troba tancada en un lloc que bé pot ser un manicomi o simplement la seua habitació. Acorralada pels seus dubtes, les seues visions i intuïcions, tractant d'entendre què és el que li succeeix, per què ningú l'escolta, per què és considerada com una boja simplement per dir la veritat.

És ella... Casandra o es creu Casandra. Parla sabent que el que diu no serveix per a res. Prediu la veritat, eixa veritat que fora de la seua boca és veritat vana. Ella és paraula proferida, pronunciada, escoltada, però mai entesa, una paraula que discorre sense parar. Casandra és també la figura del buit... Casandra Al·lucinada.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció artística_ Gabriel Alvarez

Interpretació_ Justine Ruchat

Text_ Justine Ruchat en col·laboració amb Gabriel Alvarez

Llums i escenografia_ Gabriel Alvarez

Vestuari_ Toni Teixeira

Administració_ Laure Chapel