Teatro de lo inestable estrena el seu últim muntatge de la mà de Rafa Palomares amb una creació que, a partir del relat de l´emigració, reflexiona sobre la cobdícia i l´ambició desmesurada pels diners. L´autor recupera la història de la seua mare, una dona nascuda en 1946 que des de ben joveneta va haver de vindre a València a servir i amb setze anys va marxar a Suïssa i després a França. Aquesta peça serà la número quaranta que estrene la companyia des de la seua constitució arran del grup de teatre universitari.

Aus migratòries és la nova creació de Teatro de lo inestable, una peça de Rafa Palomares codirigida per l’autor i Maribel Bayona, que s'estrenarà el pròxim divendres 11 de març i podrà veure's durant dos caps de setmana a Espai inestable.

L'obra permetrà al públic fer un viatge, el d'una emigrant, amb moments de riure i de dolor, d'amor i de por. És a dir, les espectadores i espectadors assistiran a un exercici de memòria personal de valor universal, el d'una persona que ha d'abandonar el seu lloc d'origen per necessitat, per a tirar avant amb el seu treball i el seu esforç. “Però este viatge només és l'anècdota, el punt de partida d’una reflexió crítica sobre el poder dels diners i la cobdícia dels qui l'atresoren i només desitgen continuar amuntegant-ho”, explica Palomares. “I tot presentat en una posada en escena de factura nítida, rica, dinàmica, potent visualment i musicalment” afegeix l’autor.

"Des de sempre, les papallones i les oronetes i els flamencs volen fugint del fred, any rere any, i naden les balenes a la recerca d'una altra mar i els salmons i les truites a la recerca dels seus rius. Ells viatgen milers de llegües, pels lliures camins de l'aire i de l'aigua. No són lliures, en canvi, els camins de l'èxode humà”. Una traducció de Los emigrantes, ahora d'Eduardo Galeano.

La temàtica principal és l'emigració, la comprensió del fenomen com a natural de les espècies animals, però que en el cas de l'espècie humana troba massa entrebancs per a ser acceptada, fonamentalment, per l'organització social basada en els diners. Un altre tema és la cobdícia, l'ambició pels diners que condemna, també, a altres persones a abandonar el lloc on els agradaria viure, sense capacitat de trencar eixa inèrcia inhumana.

El procés de creació d’Aus migratòries es va iniciar a partir de la idea de Palomares de recuperar la història de la seua mare, una dona nascuda en 1946 que des de ben joveneta va haver de vindre a València a servir i amb setze anys va marxar a Suïssa i després a França. Un exemple, segons l’autor “de treball, esforç i respecte per les persones sense importar d'on venen ni què tenen”. Un relat que podria valer com a paradigma d'un temps i d'unes circumstàncies, les quals sempre es repeteixen en el moment que una persona es veu obligada a emigrar: condicions inhumanes de treball, d'alimentació, sense expectatives de futur. 

En paral·lel a aquesta trama, l’obra reflecteix altra realitat; altres persones que se'n van fora de l’estat espanyol per qüestions relacionades amb grans quantitats de diners: personatges com Messi, Juan Carlos I o El Rubius, i el contrast entre les raons d'eixir del país entre els pobres i els rics.

Per tant, Aus migratòries és una peça creada des d’un procés de documentació, mitjançant entrevistes amb la mare de l’autor i lectures i visionats de documents que ajuden a entendre la realitat històrica de l'Espanya dels anys seixanta, i des d’una mirada crítica a la realitat que ens mostren els mitjans de comunicació. “Tot açò genera la redacció d'un text teatral que encara continua escrivint-se amb el treball dels intèrprets”, assegura Rafa Palomares.

Els diferents personatges que recorren l’obra són interpretats per Maribel Bayona, Arantxa Pastor, Alejandra Mandli i Juan Andrés González. A l’equip tècnic i artístic es sumen: Vickyleaks en la música; Aurora Diago en audiovisuals; l’espai escènic en mans de Los Reyes del Mambo; Mireia Parreño en el disseny d'il·luminació; Kika Garcelán firma el vestuari i Rosa Busó en l’assessorament lingüístic.