Espectacle de teatre contemporani en castellà. L'obra se submergeix en foscos fragments, que sense estar relacionats, s'entrellacen a través de situacions que contenen temes com a immigrants, individualisme digital, intel·ligència artificial, posthumanisme i ecologia profunda. En virtut d'això, Artificial, comença amb una xiqueta xilena que després de fugir d'una dictadura és refugiada per una estranya parella espanyola, posteriorment una dona Afganesa deambula com a ànima en pena davant el sofriment que li significa la pèrdua del seu fill, per a després veure un repartidor de *uber que mostra la individualització narcisista dels carrers d'una ciutat, continuant amb l'exposició d'un diàleg existencialista entre un home i un *bot per mitjà d'un test de *Turing, per a finalitzar amb una parella que ha de decidir si viure o morir davant una guerra primitiva on animals i éssers humans lluiten per la seua supervivència. Aquests i altres relats, conformen alguns dels sinistres escenaris que mostren mons (*im)possibles, qüestionant el nostre entorn a través de situacions distòpiques que viatgen entre el passat i el futur.
5 i 6 d'octubre a les 20h
ARTIFICIAL, DE TEATRO DEL TERROR
TEATRE EN CASTELLÀ
CICLE FORASTERES
Guió i dramatúrgia: Ivan Fernández
Direcció general: Javier Ibarra
Elenc: Tamara Ferreira, Nuria del Real, Antonieta Ibarra, Georgina de Yebra, Soledad Cruz, Nicolás Pavez
Direcció audiovisual i il·luminació: Alex Waghorn
Composició y disseny sonor: Juan Carlos Valenzuela
Disseny gràfic: Loreto Martínez
Producció: Francesca Ceccotti i Belén Blaise
Artificial, s'exhibeix mitjançant un sistema conegut com a teatre silenciós. Aquest sistema és una manera narrativa que empra tecnologia sense fil a través d'auriculars i transmissors, permetent generar una interfície entre l'espai escènic i els espectadors. En funció de l'anterior, l'univers sonor s'ha desenvolupat sota tècniques d'edició binaural, format que té la particularitat de ser apreciat únicament a través d'auriculars. Aquesta eina busca recrear en l'oïdor una sensació auditiva, similar a la d'estar físicament en el lloc dels fets. Certament, l'experiència de treballar nous mitjans en les arts escèniques resulta innovador i estimulant. Encara que, sens dubte, l'aspecte excepcional en termes sonor, recau per a TdT en l'aportació que aquest tipus de recursos puga dinamitzar la cerca d'un llenguatge de terror, en el seu sentit sinistre, en el teatre.